El masaje Tailandés ‘Thai’ y los sillones shiatsu

Podríamos diferenciar tres tipos de masaje tradicional:

  • Tailandés: Relajante a base de presiones y estiramientos suaves que va desde los pies hasta la cabeza.
  • Con cuatro posiciones: boca arriba, de lado, boca abajo y asentado. La duración de este puede ir desde una hora hasta dos. (Se podría estar hasta tres horas yo hacía cuando vivía en Tailandia).
  • Terapéutico: Es mucho más profundo trabajando más la zona de dolor con presiones más fuertes y estiramientos más duraciones.
  • Energético: Sería el trabajo de las diez líneas energéticas (sen sib en tailandés) sería a base de presiones, funciones que podemos encontrar en cualquier masajeador cervical que compremos en una tienda (Carrefour, el Corte Inglés o Mediamarkt entre otros).

Masaje Thai para deportistas

En Estados Unidos se está utilizando el masaje tailandés en la preparación de los atletas de élite, ya que una de las claves para un buen rendimiento deportivo es la flexibilidad del cuerpo. Mantener una musculatura con total equilibrio entre los grupos antagonistas es una condición que hasta los más entrenados atletas no llegan.

Incluir el masaje tradicional tailandés como parte de su entrenamiento ayuda a los deportistas a alcanzar estos estados ideales que les permitirán realizar entrenamientos más intensivos reduciendo el riesgo de lesión.

La aplicación del masaje tailandés utilizando presión directa sobre el músculo con dedos, manos, codos, rodillas y pies junto con estiramientos para estimular el sistema muscular y óseo (incluyendo articulaciones, nervios, ligamentos y el sistema linfático), crea beneficios a los cinco sistemas corporales fisiológicos.

Beneficios del masaje tailandés se pueden agrupar con cinco sistemas fisiológicos

Sistema circulatorio

Mejora la circulación de la sangre, disminuye el ritmo cardíaco, aumenta la temperatura de la zona donde se ha hecho masaje, incrementa la circulación linfática y reduce edemas.

Sistema óseo-muscular

Mejora la fuerza muscular y su efectividad, alivia la tensión muscular, elimina toxinas de la masa muscular, relaja los tendones y favorece la elasticidad, aumenta la movilidad y flexibilidad de las articulaciones y reduce la rigidez.

Sistema muscular

Estimula y mejora la actividad nerviosa y las sensaciones reduciendo dolor, favorece la recepción de sensaciones de la piel y mejora la función de órganos internos como el estómago o el intestino.

Sistema respiratorio

Mejora la profundidad de respiración y la relajación.

Sistema digestivo

Aumenta la elasticidad del tracto digestivo y el movimiento estomacal y previene y alivia la indigestión.

Para la mente, el masaje tailandés ofrece al receptor los más que conocidos efectos de relajación total, reduciendo así el estrés de las tareas diarias o de un medio ambiente agitado.

Què hem de saber sobre la hipertensió arterial?

La hipertensió és l’augment crònic de les xifres de tensió arterial que a llarg termini comporta l’enduriment i engruiximent de les parets de les artèries dificultant el pas de la sang. La majoria de les persones que són hipertenses no ho saben perquè pot estar present molt temps sense manifestar-se i si no es tracta de manera adequada pot donar complicacions severes com l’infart de miocardi, la trombosis, l’hemorràgia cerebral i també problemes renals, entre d’altres. Per aquest motiu és molt important el seu diagnòstic precoç i iniciar el tractament el més aviat possible.

El risc d’hipertensió augmenta amb l’edat i és més freqüent en els homes i en les dones a partir de la menopausa que és quan aquesta situació es modifica degut a la disminució de les hormones sexuals femenines que en són protectores. Hi ha famílies d’hipertensos que des d’edats joves han de seguir sempre un tractament.

Com es detecta?

És una malaltia molt fàcil de detectar, ja que simplement amb la mesura de la pressió arterial es pot fer el diagnòstic.

Quines conseqüències comporta aquesta alteració per la salut?

Tal i com s’ha comentat, les conseqüències de la hipertensió arterial són, sobretot, de tipus vascular. Si l’afectació és a nivell de les artèries coronaries es pot produir un infart. La HTA també pot provocar accidents vasculars cerebrals (trombosis, infarts cerebrals, hemorràgies) així com lesions a nivell renal. El risc que comporta la tensió elevada s’incrementa quan hi ha altres malalties associades com la diabetis, l’augment del colesterol, l’obesitat i també el tabac i el sedentarisme.

Què pots fer per evitar-ho?

Podem prevenir la hipertensió amb les següents mesures:

Manteniment d’un pes saludable

Està demostrat que l’excés de greix corporal predisposa a augmentar les xifres de tensió tan en persones hipertenses com en les que tenen les xifres normals. Quan una persona perd pes acostuma a disminuir la seva TA.

Fer un consum moderat de sal

Hi ha molts estudis a nivell mundial que demostren que les poblacions consumidores de nivells elevats de sal solen tenir la tensió arterial més alta. Per tan s’aconsella fer una alimentació saludable controlant la sal d’addició (la que s’utilitza a la cuina i a la taula), i disminuir els aliments molt rics en sal com són els formatges, carns processades, les conserves o les aigües amb gas.

Realitzar exercici físic de forma regular fa baixar les xifres tensionals

També disminueix el risc de sobrepès i obesitat que a la vegada milloren la tensió arterial.

Evitar l’alcohol

Si es pren, fer-ho moderadament, ja que el seu consum excessiu te moltes contraindicacions, entre elles l’elevació de les xifres tensionals.

Alimentació equilibrada

Realitzar una alimentació saludable rica en vegetals, llegums, fruites i fruits secs greixosos com les nous, les avellanes o les ametlles. Una bona idea pot ser la incorporació de sucs i liquats a la teva dieta habitual.

No fumar

El consum de tabac és un factor important de risc cardiovascular.

Consum moderat de cafè

Dos o tres tasses de cafè al dia no són perjudicials, excepte en les persones sensibles a la cafeïna que els hi provoca nerviosisme, taquicàrdia i insomni.

Com es tracta?

El tractament de la hipertensió arterial s’ha d’adequar a cada situació. Hi ha un tan per cent de persones hipertenses que necessiten tractament farmacològic receptat pel metge i que no poden deixar-lo mai.

En casos lleus el tractament dietètic i els hàbits de vida saludables poden ser suficients. En cas de sobrepès o obesitat, la pèrdua de pes és molt important per millorar les xifres de tensió.

Què podem recomanar?

– Realitzar una alimentació rica en potassi: verdures, fruites, llegums i fruits secs.

– Alimentació rica en calci mitjançant l’aportació lactis desnatats (llet i iogurts, formatges baixos en greix i sense sal).

– Incrementar el consum d’aliments rics en omega 3: nous crues, oli de lli en cru i peix blau (salmó, sardines, verat, truita de riu, arengada).

Quins aliments hem d’evitar?

– Evitar o reduir l’ús de sal a la cuina.

– Els aliments precuinats i congelats, pastilles de caldo, salses comercials.

– Snacks: patates xips, galetes salades, fruits secs salats.

– Conserves, salaons i fumats.

– Embotits i formatges.

– Salsitxes de frankfurt.

– Salsitxes, botifarra crua.

– Mandonguilles, hamburgueses preparades amb sal (habitualment els producte envasats porten sal).

– Cereals d’esmorzar, galetes i pastisseria (industrial).

– Aigües amb gas pel seu alt contingut de sodi (bicarbonat sòdic).

Què hem de saber sobre el sobrepès i l’obesitat?

Quan parlem de sobrepès i obesitat ens referim a un augment de pes degut a un excés de greix corporal en relació amb el pes estàndard, que està determinat fonamentalment pel sexe, la talla i l’edat.

L’obesitat i el sobrepès són actualment el cinquè factor de risc de mort en el món, ja que augmenten el risc de patir diabetis tipus 2, cardiopatia isquèmica (angina de pit, infart), alguns tipus de càncer, hipertensió arterial, ictus, entre altres malalties i trastorns.

 

L’obesitat ha estat classificada com l’Epidèmia del Segle XXI degut al seu gran increment en els darrers anys tan en adults com en nens. L’augment de pes no es correspon sempre a una obesitat. Les persones amb la massa muscular molt desenvolupada (com és el cas dels culturistes i altres esportistes) sense ser obesos poden tenir un pes que, amb les fórmules habituals, correspondrien a un sobrepès i, fins i tot, a una obesitat.

Com es detecta?

Existeixen diferents mètodes i fórmules per poder quantificar el grau de sobrepès i obesitat. Una de les mes utilitzades és la de l’IMC (índex de massa corporal basada en la relació pes/talla).

IMC = Pes(kg) / Talla (m2)

Es considera normal quan l’IMC està entre 19 i 25. La diferència entre aquestes dues xifres depèn de la constitució de cada persona. Las persones de complexió robusta s’acosten més cap a la xifra de 25 i les persones d’ossos prims tenen les xifres més baixes. Actualment hi han persones que fan musculació. La massa muscular també augmenta molt el’IMC fins al punt que el resultat de la fórmula pot correspondre a sobrepès o a obesitat quan el que tenen és un augment de la seva musculatura. En aquests casos s’haurien d’utilitzar altres mètodes per poder conèixer la quantitat de greix corporal.

Un altre paràmetre molt important a valorar és la distribució del greix. Hi ha persones que acumulen el greix sobretot a la zona abdominal, al voltant de la cintura. És el que es diu obesitat androide i comporta molt risc per la salut.

Quines conseqüències comporta aquesta alteració per la salut?

L’excés de pes és perillós, ja que té efectes secundaris que donen mala qualitat de vida i pot augmentar el risc de patir altres malalties com:

– Hipertensió arterial

-Diabetis tipus 2

– Augment dels nivells de lipids en sang

Quan una persona obesa, especialment si presenta una obesitat de tipus abdominal (greix acumulat a la part abdominal), té també dos o més d’aquestes alteracions (diabetis o augment de lipids o hipertensió) es parla de la Síndrome Plurimetabòlica que és veritablement perillosa, ja que la persona que la pateix té un risc elevat de tenir un infart o un ictus.

Més complicacions de l’obesitat

Algunes de les altres complicacions que por presentar la persona amb excés de pes són:

Complicacions respiratòries:

Com per exemple les aturades de la respiració mentre la persona dorm que poden durar entre 10- 20 segons aproximadament i que es poden repetir vàries vegades durant la nit ocasionant mala qualitat de son i somnolència durant el dia. Això pot ser motiu d’accidents de treballo de trànsit.

Complicacions de l’aparell locomotor:

És molt freqüent que les persones amb excés de pes presentin complicacions en les seves articulacions degut al pes que han de suportar contínuament. Sovint presenten artrosi de genolls o de maluc i també de columna. El dolor que comporta propicia el sedentarisme que a la vegada potencia encara més l’obesitat.

Augment de l’àcid úric i gota:

L’alimentació inadequada i l’excés de pes poden afavorir en persones predisposades l’augment de l’àcid úric que a la vegada pot desencadenar la gota (dipòsits d’àcid úric a algunes articulacions que produeixen una inflamació molt dolorosa).

Càncer:

Cada vegada es relaciona més l’obesitat amb alguns tipus de càncer. En la dona de vesícula i vies biliars, mama i endometri en la postmenopausa i en l’home el de recte, pròstata i còlon.

Font: www.comoperderpeso.es/