Josep Suñol i Garriga va néixer a Barcelona el 21 de Juliol de 1898 i va morir a Guadarrama el 6 d’Agost de 1936.

Pertanyia a una família republicana i progressista que havia assolit un alt nivell econòmic invertint en la remolatxa com a alternativa al sucre, davant la dificultat que Cuba en subministrés després de la independència que va assolir el 1898. El seu pare va construir fàbriques sucreres a l’Aragó i un magatzem a Barcelona, concretament al carrer de la Fussina, al barri del Born. Tothom coincideix en dir que l’ambient de treball era molt bo; els treballadors es consideraven molt ben tractats i es respectaven estrictament els drets laborals.

La persona que, probablement, més va influir en Josep Suñol i Garriga va ser el seu oncle Ildefons Suñol, creador del Partit Republicà Català. Així doncs, no és estrany que el nebot també fes carrera política. Primer va militar a Acció Catalanista i més tard va ser diputat a Corts a Madrid per Esquerra Republicana de Catalunya en tres ocasions: el 1931, el 1933 i el 1936.

Sentia una gran admiració pel President Francesc Macià i quan el 1931 aquest torna de l’exili, Suñol s’encarrega d’organitzar els actes de benvinguda. Treballador incansable, la seva salut no era massa bona i sovint feia estades a l’estranger per sotmetre’s a intervencions quirúrgiques o bé per fer cures de repòs. Concretament l’octubre de 1934, quan Companys declara l’Estat Català, Suñol se salva d’anar a la presó perquè no és al país i quan torna, organitza ràpidament una campanya per alliberar autoritats i personatges catalans empresonats pel govern central de la República.

La política va ser una de les seves grans dedicacions seguida del periodisme i particularment del periodisme esportiu. Tot plegat es concreta en la fundació del setmanari -que després esdevindria diari- “La Rambla”, que va aparèixer el 10 de febrer de 1930. Val a dir que la còmoda situació econòmica de la família Suñol permetia no haver de patir per les despeses que aquesta aventura suposava. Suñol i Garriga va trobar molt oportú i indicat treballar per Catalunya a través d’un diari que informés de política i fés vibrar els apassionats de l’esport, especialment del futbol. El seu lema era “Esport i Ciutadania”. El juliol de 1936 va publicar un article, l’últim, on es reafirmava en els seus principis de llibertat i de democràcia social.

La seva relació amb el Futbol Club Barcelona va ser molt intensa. Se’n fa soci el 1925. El 21 de Juny de 1928 entra a formar part de la junta directiva del Barça com a vocal i compagina aquest càrrec amb el de President de la Federació Catalana de Futbol Associació.
La crisi econòmica de 1929 va repercutir greument en el club i després de quedar-se sense figures de la talla de Samitier, el 1934 l’assemblea de socis li ofereix la presidència que refusa educadament, al·legant múltiples obligacions en el negoci familiar. Un any més tard, però, el 27 de juliol, li tornen a oferir i aquesta vegada accepta i comença de seguida un sanejament econòmic per pal·liar la crisi en la que es troba el club.
Un triomf a destacar de la seva gestió en aquest sentit va ser aconseguir la tornada de Samitier.
L’últim acte com a president del FC Barcelona és el 31 de juliol de 1936, quan assisteix a una reunió de la junta que decideix suspendre nous contractes de jugadors però mantenir les activitats del club amb tota la normalitat que fos possible.

Quatre dies més tard Josep Suñol i Garriga va de València a Madrid on s’ha de reunir amb altres republicans que havien resistit l’alçament militar. El 6 d’agost vol veure amb els propis ulls el “front de guerra”, viatja en un automòbil que du una senyera que el distingeix com a diputat en Corts i que el fa representant de Barcelona i de la resistència contra l’alçament. L’acompanya el periodista Ventura Virgili i un milicià antifeixista. Al kilòmetre 52 de la carretera de Madrid a La Corunya el xofer es para a prop d’una “Casilla de Peones Camineros”. Veuen uns militars que creuen republicans i inicien una conversa. No són republicans, el tinent encarregat del destacament els deté i al vespre són afusellats ell i els seus dos acompanyants.

Després d’unes hores d’incertesa i de dos dies de recerca, el 9 d’agost, el diari “La Rambla” publica la notícia de la seva mort.

No es restitueix la seva figura fins 60 anys més tard. Es col·loca una làpida al lloc on va morir a la Serra de Guadarrama; una placa commemorativa a terra al davant del local que ocupava “La Rambla” i es publica el llibre “Suñol, l’altre president afusellat”.